Lleng?es rom?niques, un grup de lleng?es relacionades de la fam?lia Indoeuropea que es va desenvolupar a partir del llat?, inclou espanyol, portugu?s, catal?, Gallec, franc?s, Occit?, itali?, Sard, lleng?es Romanx; roman?s, moldau, aix? com les lleng?es D?lmates que van desapar?ixer al segle 19. Les lleng?es rom?niques van sorgir en el proc?s de Romanitzaci? pels Romans d'extensos territoris al sud, sud-oest i al centre D'Europa Occidental des del segle 3 AC fins al segle 2 dc. La llengua llatina plantada pels Romans, despr?s d'haver interactuat amb les lleng?es locals dels habitants ind?genes, va servir com a font d'educaci? per a les futures lleng?es Rom?niques. El llat?, com a llengua guanyadora, s'ha convertit en la llengua fonamental de totes les lleng?es Rom?niques. Hist?ricament estretament relacionades amb el llat?, les lleng?es Rom?niques al llarg dels segles del seu desenvolupament s'han diferenciat en gran mesura de la llengua llatina.
Llengues romaniques, un grup de llengues relacionades de la familia Indoeuropea que es va desenvolupar a partir del llati, inclou espanyol, portugues, catala, Gallec, frances, Occita, italia, Sard, llengues Romanx; romanes, moldau, aixi com les llengues Dalmates que van desapareixer al segle 19. Les llengues romaniques van sorgir en el proces de Romanitzacio pels Romans d'extensos territoris al sud, sud-oest i al centre D'Europa Occidental des del segle 3 AC fins al segle 2 dc. La llengua llatina plantada pels Romans, despres d'haver interactuat amb les llengues locals dels habitants indigenes, va servir com a font d'educacio per a les futures llengues Romaniques. El llati, com a llengua guanyadora, s'ha convertit en la llengua fonamental de totes les llengues Romaniques. Historicament estretament relacionades amb el llati, les llengues Romaniques al llarg dels segles del seu desenvolupament s'han diferenciat en gran mesura de la llengua llatina. Les llengues romaniques i, per tant, les novel * les dels seus pobles, van patir diversos canvis en el seu desenvolupament.
La historia de la llengua romanesa es tan contradictoria com la historia del poble romanes. Aquesta inconsistencia s'explica per dos motius: la manca de fonts historiques, sobretot escrites, aixi com els interessos politics. Hi ha diverses versions del desenvolupament de la llengua romanesa, que es basen en diferents interpretacions de la historia del poble romanes. En general, la cronologia de la formacio de la llengua romanesa moderna sobre la base del llati popular Daci es la seguent:
* les llengues autoctones Dels Balcans (Getes, Dacis, Taules, Illiris, etc.) al SEGLE II DC.;
* llati popular (Dacia Romana com a Part de l'Imperi Roma) DELS segles II—III DC;
* Llati balcanic dels segles IV-VII abans de la migracio Eslava;
* el periode Del bilinguisme Eslau-Romanic dels segles VIII-XI;
* formacio De la llengua Protoromanesa dels segles XII-XIII;
* Llengua romanesa antiga o Valaca dels segles XIV-XVIII;
* Llengua romanesa del segle XIX-XXI.
La versio oficial de la historia de la llengua romanesa, reconeguda per la majoria dels historiadors moderns, es basa en la teoria de la Romanitzacio rapida de La Dacia Occidental. Segons aquesta teoria, l'Imperi Roma va colonitzar Dacia en un periode forca curt als segles II—III dc. La Romanitzacio linguistica intensiva de Dacia probablement va tenir lloc fins i tot abans de la presa de part de les terres Dacies per L'Emperador Traja. Despres de la presa del territori al nord del Danubi despres del 102-103 dc, fins a la sortida de les tropes Romanes i l'administracio el 275 DC, la Romanitzacio dels Dacis va continuar.
El discurs popular llati De La Dacia Romana als segles II-III dc encara es trobava en un unic espai linguistic i cultural de l'imperi i va mantenir el contacte amb ell. La influencia de les llengues autoctones es va intensificar nomes despres del debilitament de l'imperi als segles III—VI, i fins ara la parla llatina dels Balcans era nomes un dialecte de la llengua llatina. Aqui, com a totes les altres provincies de l'imperi, van penetrar els Primers Celtes i Italianismes, que van aconseguir estendre's a Dacia.
Al mateix temps, la periferia de la zona del llati popular a la Peninsula Balcanica dona als processos d'evolucio un caracter peculiar. En primer lloc, el llati vernacle Dels Balcans es Va Italianitzar en gran part, ja que la majoria dels colons eren D'Italia i les innovacions linguistiques en la parla italiana van arribar a la Dacia per onades, la qual cosa explica la proximitat del romanes a l'italia, amb el qual te molt mes en comu que amb altres llengues Romaniques. Aixi, en romanes i italia, la forma plural unificadora dels substantius en-s no va tenir temps d'arrelar, com en totes les llengues Romanes Occidentals, la mateixa forma en-s, pero ja per a la designacio de la segona persona del singular del present temps del verb va ser substituit per la forma in-i en italia i romanes.
L'absencia de ciutats A Dacia i la forta influencia del primitiu sistema comunal dels Getes i Els Dacis tambe van fer que, a diferencia de les regions occidentals, les ciutats no es desenvolupessin aqui (aviat es va destruir un grup De camps militars Romans), no hi havia cultura urbana, no hi havia xarxes d'escoles Romanes i educacio Romana. L'escriptura llatina no s'ha conservat a Dacia. Aixi, despres de la marxa Dels Romans, el llati vernacle de la poblacio Romanica I Romanitzada Dels Balcans va continuar sent la llengua parlada de la poblacio pastoral rural, no carregada per la influencia llibresca del llati classic. Culturalment, un altre llegat important De Roma va ser l'adopcio del cristianisme primitiu per part de families mixtes i Romanitzades.
Malgrat la rapida assimilacio de les poblacions autoctones Illiri i Daci, el llati vernacle Dels Balcans va conservar alguns lexemes periferics d'aquestes llengues, i tambe va comencar a experimentar una adaptacio fonetica d'acord amb l'estructura linguistica de les llengues del substrat, de la mateixa manera que el llati vernacle de La Galia va adquirir elements Celtes i Espanya – Mediterranis. Als segles III—VI, el llati popular va patir una serie de canvis fonetics forca significatius especifics d'aquesta regio. Alguns dels canvis es van deure a l'evolucio interna de la llengua llatina del sistema d'estres tonic al de potencia, pero el resultat final dels canvis fonetics es va deure a la influencia del substrat.